Petita com olivó era, i no augmentava. Tant com l’abre s’amarava, ella cobrava verdor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Oliveres i olives
Sant Joan
110
II
Ses al•lotes d’aquest ball totes se són adormides: girau ets uis cap avall i veureu si dic mentides.
Jo voldria esser fustera per fer arades a s’amor: les hi faria d’aubó de canya, que és lleugera.
Jo no gosava cantar perque cantava dolent; si jo cantant vos content, mai més me’n voldré deixar.
