Catalina, amor primera!
Jo qui t’estimava tant!
Cada dia vas minvant
una lliura carnissera.
He d’armar una quadrilla
qui m’aguanti per vetlar;
dona no he de mirar,
i he de arribar a tornar
d’es més valents de la vila.
De la flor surten espines;
de les espines, la flor;
i ses parauletes fines,
per tu, surten del meu cor.