Saps que és de mala beguda,
per un fadrí enamorat,
trobar guerrer an es costat
de sa prenda més volguda!

A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.

-Mon marit, no me deixeu,
que hi ha poc som jovençana.
-Poloni’, el Rei me demana;
si em voleu bé, no ploreu.