Diumenge va ser diumenge,
i festa que va ser ahir.
Si t’has riguda de mi,
n’és fruita que tothom menja.
Com la veig que se passeja,
tant en s’hivern com d’estiu,
Mestre Pere, vós teniu
una fia que llambreja.
Tenc s’enteniment tremendo,
però no em puc devertir;
s’hora que vaig donar es “sí”,
’guera estimat més tenir
un panadís a sa llengo.