A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Mosso que fa de bover
i tenga poca hasienda,
ves com pagarà sa renda,
si no té lo que ha mester!
Ja és mort es qui va fer la Seu,
que Déu l’hagi perdonat.
Un homo, com està gat,
per onsevuia s’asseu.