Comandacions de tu,
hi ha hagut temps que en volia,
però ara, de cada dia,
me ric d’es qui les envia
i llavò d’es qui les du.

Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!

-Quan jo veig aquestes coses,
per mi no estan massa bé:
n’he cultivat es roser,
i altres coiran ses roses.
-Fe’t envant, descobriràs;
vet aquí lo que has de fer:
no cultivis es roser,
i les roses coiràs.