L’amo vei de Son Rabassa
i l’amo de Son Vermei,
tots dos tiraven consei:
diuen que un any de rovei
és un mal aire que passa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Anyades i esplets
Poble
Montuïri
Camp Semàntic
Amos, Anyades i esplets
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
12
Volum
II
Núm de pàgina
149
Altres cançons relacionades
L’amo Andreu de S’Heretat,
guardau bé sa fia vostra,
que, encara que sia escorxa,
no fieu d’un afamat,
perque jo m’hi som trobat,
de fam desembancalat,
i no deixava cap crosta.
¿Això que és Na Catalina
de l’amo En Sebastià?
Cap dona en el món hi ha
que tenga sa pell tan fina.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tradicionari de Mallorca
