Aquest temps, a poc a poc,
mos farà acopar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja le sporeu llevar es floc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Anyades i esplets
Artà
Ironia, Jornaler, Pas del temps i cicle de l'any, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7b7a
Mixta
5
1
II
149
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Tu venies a sa casa
com enamorat volgut.
Jo et tenia entretengut
perque havia d’anar a Lluc;
passava falta d’un ruc,
i tu me servires d’ase.