Aquest temps, a poc a poc,
mos farà acopar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja le sporeu llevar es floc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Anyades i esplets
Artà
Ironia, Jornaler, Pas del temps i cicle de l'any, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7b7a
Mixta
5
1
II
149
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.