Mu mare me diu “bandera”
i jo trob que té raó:
ses banderes són honrades
per anar a sa processó.
De dalt a baix faç s’estella,
i en esser en terra la cui.
Na Bet és meva i la vui,
i la’m mir de tan bon ui
com si fos casat amb ella.
Jo saps que he rigut
amb Na Papa Poi!
He menjat fonoi
fins que n’he volgut.