Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Plorant donaré entenent
que enyor mon pare i mu mare,
però enyor el meu compare
qui em dóna pena i turment.
Jo no hauré de menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
el temps que tot sol viuré.