Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
tu te’n dugueres mon bé
de davant la meva vista.
Oh mar blava, que ets de trista!
per temps te recordaré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Que habita de lluny d’aquí
el qui alegria em pot dar!
Que fa de mal esperar
el qui no ha de venir!