Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Allunyament. Enyorança
Binissalem
Amor, Anatomia, Desig, Déu, Enyorança, Floretes, Peripècia
7a7b7b7a
Consonant
4
184
I
13
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han posada.
Verge del cel coronada,
a vós la vos encamín.