Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Banyalbufar
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Criats i criades, De gènere, Dolor i plany, Enyorança, Erotisme velat, Feines medi rural, Festeig, Floretes, Flors, Gelosia, Medi rural, Organització domèstica, Organització social, Passió i enamorament, Paternitat, Relació pares-fills, Relacions de parella, Submissió, Tristor, Viatges
Mètrica
7a7b7b7b7b7a7a7a7b
Rima
Assonant
Versos
9
Núm de glosa
132
Volum
I
Núm de pàgina
10
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
ja no faç més que plorar
estant de tu separada.
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
