Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.