Jo voldria esser fustera
per fer arades a s’amor:
les hi faria d’aubó
de canya, que és lleugera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Desig, Eines medi rural, Fusters
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
527
Volum
I
Núm de pàgina
64
Altres cançons relacionades
Un abre que no té fuies,
jo no hi voldria coir,
i no voldria per mi
fadrí que en festeja dues.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Tradicionari de Mallorca
