Qui mal anda, mal acaba;
sempre ho he sentit a dir.
Una fadrina mundana,
bé floreix, però no grana
i arriba a fer mala fi.

Pere, es coneixement
m’acaba de trabucar
per no poder menjar pa
i haver de patir talent.
Jo n’he arribat a un punt
que no me puc sostenir;
ràbi’ tenc de pensar-hí,
i tot quant tenc duc damunt.

Sa mare d’ella em va dir:
-¿Vols que te’n vagi a cercar ?
Foc de llenya no n’hi ha,
emperò de l’amor, sí.