En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.

I
Me colg en aquesta nit:
Vós sabeu si em llevaré.
amb Vós me confessaré
ses meves culpes i pecats.
Cridaré per testimoni
Sant Francesc i Sant Jeroni
i la mort i passió.
Si em moria aquesta nit,
que me valga per confessió.
II
Àngel de la guarda mia,
vós qui sou mon defensor,
defensau-mos d’aquest traïdor
que mos persegueix nit i dia.
III
Mare de Déu del Roser,
si aquesta nit me moria,
sa meva ànima vos entrec
que la’m confesseu,
que la’m combregueu,
que la m’extremuncieu,
que la m’enterreu
a lloc sagrat,
que me perdoneu
ses meves culpes
i els meus pecats.
IV
Senyen el llit fent dues creus.
A la primera diuen:
Sant Antoni, / feis fugir el dimoni +
A la segona:
Sant Matgí,
feis fugir el verí.

A Son Quint, lleixiu calent
que l’escaufen per pastar
i a s’Atalaia que hi ha
un gall qui fa sentiment.