Un día una pastora se fue a pastorear.
Guardando sus rebaños, se puso a cantar:
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Al pasar por palacio, la Reina que la vió
le dijo: -Pastorcita, tu canto me gustó.
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Si tú eres buena niña, yo te regalaré
un vestido de seda, también lo bordaré.
¿Quieres vivir conmigo? Feliz tu vivirás,
guardarás mis ganados, también podrás cantar:
-Eso, señora mía, eso no puede ser,
mis padres son ancianos y me han de menester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Artà
Assonant
265
IV
Una rosa de cent fuies
sempre l’he vista esfuiar.
Ai, Beleta! Si no mudes,
En Juan no te voldrà.
Jo menjaria un giró,
maldament fos ple de beies.
No hi ha cap cosa millor:
qui fa morros, fer-li ceies.
A Aubarca estic desterrat
sols no senten ses campanes.
Un mes i dues setmanes
fa que no he festejat