Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
30
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jesús! Alegria meva,
¿ara em voldries fugir?
Mira la gent què ha de dir,
principalment de ca teva!
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure't.
-No el conec- va dir Sant Pere
com sentí lo gall cantar.
-Mira, tu ets de Galilea;
jo ho conec amb so parlar.
Tradicionari de Mallorca
