Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
30
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vine aquí, veuràs mu mare
arrufada a un racó.
Plora perque et tenc amor.
Mira de què està enfadada!
A Santa Eulàri’ habitau,
un lloc de tanta noblesa;
és de don Tomàs Forteza.
Senyor, ¿com no m’hi passau?
-Mon pare, ¿que estau cansat?
¿Voleu que escorx una cama?
Que mu mare ja demana
es mul si ja està escorxat,
per fer-ne un aguiat
per menjar quan tendrà gana.
Tradicionari de Mallorca
