Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
30
Volum
IV
Altres cançons relacionades
No importa anar a Ciutat
per veure dones toreres:
a Sant Llorenç ses bosseres
duen es monyo xapat.
Com vaig esser enmig de mar,
que no veien cap vorera,
vaig dir: “Adiós, Son Servera;
ditxós qui hi porà tornar!”.
Dins es sostre de Rotana,
assegut a una racó,
hi trobareu En Gangaia
amb s’al•lota d’En Burló.
Tradicionari de Mallorca
