Un dissabte dematí,
molt prest me vaig aixecar.
Dic: -Jesús, si estau amb mi,
que me vaig a confessar!-
Quan a dins l’esglèsia entrava,
amb un frare em vaig topar.
Vaig dir: -Pare confessor,
¿me voldria confessar?
Però es meus pecats són massa!
-Fieta, això no embarassa,
si bon propòsit hi ha!
Diguès, fieta, diguès,
deixa anar els mals pensaments.
Si amb mi et vols confessar,
digues els deu manaments.
-Una pastoreta hermosa,
que bé ama el seu pastor,
se troba molt ansiosa,
baix dels peus del confessor.
Pare, ja estic confessada,
me don la bendició!
-Fieta, jo no som frare,
ni tampoc som confessor.
Jo som el mateix pastor
de qui estàs enamorada.
-Trista de mi, desditxada,
la gent ¿què dirà de mi?
Es pecats he hagut de dir
a un qui m’ha festejada!-
Sa carta ben feta està
i d’es seu cap ideada,
i ella és arribada,
baix d’es portal la trobà,
i ella la va donar
a llegir a sa veïnada.
Quan mentre la s’escoltava,
se va posar a plorar
i li va dir: -Ara, ja,
Guiem, ja m’has olvidada!
Temes diversos
Inca
Assonant
Madona de Binromà,
casar hauríeu de mester,
perque es vostro xuriguer
no s’atura de cantar.
Si s’estimat ho sabia,
sa intenció que jo duc!
Vaig prometre d’anar a Lluc
si prest me feia novia.
Estaba la blanca niña sentadita en su balcón.
Pasó por allí Don Carlos, hijo del Emperador.
-Suba, suba, caballero, suba, suba sin temor.
Mi marido está cazando en los montes del León.
-Abre la puerta, niña, abre; abre, abre sin temor,
que que te traigo un conejito de los montes del León.
-Es que he perdido las llaves de tu lindo corredor.
-Si aquellas eran de plata, de oro te las traigo yo.
¿De quién es aquel caballo que en mi cuadra he visto yo?
-Tuyo, maridito, tuyo, que ayer te lo compré yo.
-¿De quién es aquel sombrero que en mi percha he visto yo?
-Tuyo, maridito, tuyo, que ayer te lo compré yo.
-¿De quién es aquella sombra que en mi cuarto he visto yo?
-Es del niño del vecino que ayer noche aquí durmió.
-¡Qué niños ni qué demonios! ¡Lleva más barbas que yo!-
Sacó su puñal de plata y allí mismo la mató.