El Rei moro seu en terra qui s’esclata de plorar.
Que s’esclati, que rebenti, que en cadira no seurà.
-Alça, alça, fia meva, que ton pare et vol casar!
-Oh mare, la meva mare, ¿quin vestit m’heu de posar?
-Oh, fia, la meva fia, el que més t’agradarà.
Te farà un vestit de seda i un altre amb parfalà
i llavò un de campanilles per dissabte anar a caçar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Inca
Assonant
190
IV
Amor, de vuit en vuit dies,
carta teva esperaré,
i si tu no me n’envies,
ja serà que no aprecies
sa persona qui et vol bé.
Vaig servir a s’artilleria
i me varen fer ranxer;
robava tot quant poria;
¿no trobau que feia bé?
El Rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El Rei s’enamora d’una: -Na Catalina és sa guapa!
Sa mare, quan ho va sebre, la tanca dins una sala
i, per menjar, li donava tonyina i carn salada,
i, per beure, li donava aigo de la mar salada,
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana,
i va veure els seus germans qui amb botelles d’or jugaven.
-Oh, germà, lo bon germà, ¿voleu pujar un càntir d’aigo?
-No la beberás, maldita, no la beberás maldada, (sic)
no haguesses volguda esser de tu padre enamorada.-
Ela tornà enfonyar es cap, llàgrimes de sang plorava.
Un Sant Cristo que hi havia i amb ell s’hi aconsolava.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
Va veure la seva mare qui amb guyeta d’or brodava.
-Mumare, la mia mare, si em pujàveu un càntir d’aigo,
prest la glòria guanyaríeu! ¿Voleu pujar un càntir d’aigo?
-No la beberás, maldita, (sic) no la beberás, maldada, (sic)
no haguesses volguda esser de tu padre enamorada!
Ella torna enfonyar es cap, llàgrimes de sang plorava.
Un Sant Cristo que hi havia i amb ell s’hi aconsolava.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
I va veure lo seu pare que amb un llibre d’or llegia.
-Oh, mon pare, el meu bon pare, si em pujàsseu un càntir d’aigo,
prest la glòria guanyaríeu, que la boca s’eixuga i la vida s’acaba!
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia!
El primer qui pujarà an es replà de s’escala.