-A sa plaça fan un ball; mumare, jo hi vui anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.
-Enc que mon pare venga, a la plaça vui anar!-
No havia girat cantó, com son pare va arribar.
-¿A on tens Na Catalina? –És a la plaça aballar.-
Ja ha agafat les seves cordes, cap a la plaça se’n va.
Li pega una garrotada que un os li va fer saltar.
La segona garrotada, un bracet li va llevar.
Sa mareta, dins sa cuina, no se deixa de plorar.
-Enc que esclati, enc que rebenti, l’he d’acabar de matar!-
La tercera garrotada, ben estesa la deixà.
-Ai, Catalineta meva, ja no te n’aixecaràs!-
Es dia que l’enterraren, son pare se va penjar.
I es dia d’es seu ofici, sa mare se va matar.
I tota aquella família d’aquest modo va acabar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Sineu
Rima
Assonant
Núm de glosa
187
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Tenc un estimat que és ell
més poc agut que altra cosa:
sempre em diu “cara de rosa”
perque li diga “clavell”.
En Querol Tut-turutut
i En Picol tot enfadat,
En Rosselló cap-pelat
que el volgué comprar banyut,
i ara l’han trobat feixuc
i tot s’ha desbaratat.
Es refereix a una festa que feien a Sineu per Sant Cristòfol. Mataven un bou, ballaven, corrien i donaven un quilo de carn i una coca als confrares que havien pagat deu cêntims cada setmana. Aquell any la festa caigué en divendres i el rector la volgué suprimir.
Si jo em posava a cantar
una cançó acorada,
no hi ha criatura nada,
ni en el món batiada,
que no es posàs a plorar.
Tradicionari de Mallorca
