Sa mort d’En Cabrinetti,
xiribiu, xiribiu, bum-bum, bunbulum!
Sa mort d’En Cabrinetti s’haurà de recordar, ahahà, ahahà!
S’haurà de recordar, s’haurà de recordar!
’Niré a ca s’hostelera : -¿Què hi ha per a sopar?
-Hi ha calius amb aile i arròs amb bacallà.
-¿Qué tienen les senyores que no volen sopar?
Que tienen mal d’amores o mal de festejar?
-Perque n’esteim cansades, voldríem reposar.
-Encén el llum, criada, mena-les a colgar.-
La criada, traïdora, se va aturar a escoltar.
-No són dames , senyora; són lladres per robar!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Artà
Assonant
174
IV
En Juan hostes m’envia
i jo no los vui tractar:
ell no ho val per s’alegria
que un té quan se n’han d’anar.
Ja sé que ta mare ha dit
que no em volia per nora:
jo no vui esser sa dona
d’un homenet tan petit1
Una oveia bedega, sedega,
ha fet un menet sedec, bedec,
llanat, llanut,
de cap a peus ben pelut.