Sa mort d’En Cabrinetti,
xiribiu, xiribiu, bum-bum, bunbulum!
Sa mort d’En Cabrinetti s’haurà de recordar, ahahà, ahahà!
S’haurà de recordar, s’haurà de recordar!
’Niré a ca s’hostelera : -¿Què hi ha per a sopar?
-Hi ha calius amb aile i arròs amb bacallà.
-¿Qué tienen les senyores que no volen sopar?
Que tienen mal d’amores o mal de festejar?
-Perque n’esteim cansades, voldríem reposar.
-Encén el llum, criada, mena-les a colgar.-
La criada, traïdora, se va aturar a escoltar.
-No són dames , senyora; són lladres per robar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
174
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo vaig alegre de cara
i molt trista d’esperit.
Tant de dia com de nit
no li puc donar passada.
Mai en el món m’he explicada
més que amb una mitjanada
que hi ha en es capçal d’es llit.
I, si tot lo que li he dit
hi hagués de quedar escrit,
te n’hauries penedit,
de sa pena que m’has dada!
Moriré com moriré,
jo n’estic aconhortat:
moriré desesperat
per causa de voler bé.
Si t’han privat que no em vuies,
n’hi ha d’altres, en el món:
sabràs que per mi, això són
rosers de tres-centes fuies.
Tradicionari de Mallorca
