En mirar-te de plantó,
no em cans de dar-te uiades.
Quines cançons he cantades,
i llavò les t’he enviades
perquè pensis, de vegades,
en nostres amors passades!
Si mudes s’intenció,
me causaràs més dolor
que no patí el Redemptor
les seves mans enclavades.

Un dia fent un oís
mir cap al cel.
M eva parèixer d egel,
guarnit d’estrelles,
i afín les meravelles
del meu gran nas.
I vaig arribar an el cas
que m’alegrava
perque tenir no em pensava
tala pinyota!
Ell pareix sa muntanyota
de Calicant.
Pos peu enrere i envant
i la’m mir bé:
i me n’hi veig un sequer
a cada aranell.
Cent homos fora capell
hi cercaven beies;
se tapaven ses oreies
amb un llençol
de por que algun bereiol
no los picàs.
Arruf una mica es nas
de ses voreres;
varen caure cent calderes
de tremolor.
M’envestí una bona olor
de mel i arrop.
No sé si ho trobareu poc
o si ho creureu
i és que encara no sabeu
de com usaren.
Moltes, moltes redolaren
set-centes passes.
I ells, amb ses teves traces
i enginyeries,
n’aplegaren sis mil dies
d’aquell brescam.
I n’hi sortia qualque eixam
d’aquells sequers!
I los bons bereiolers,
com qui treu foc,
n’hi tragueren amb un toc
vint portadores
d’aquelles bresques millores,
ben foradades,
i vint-i-quatre somades
de brescam vei.
Notícies tengué el rei
d’aquell gros do.
Ell en traure un milió
net, fora brut.
No hem de parlar d’es cerut
ni s’aigo-mel.
Que ho diga es frare Rafel,
la raó més vertadera:
aquella bona caera,
a on està.
Sant Llorenç d’es Cardassar
i tirant per Sa Marjà
Capdepera i Son Servera
i encara més enllà.
Llucmajor, Campos, Porreres
són ses millors caeres
perque és lloc de romaní.
En dur-ne un altre viatge
ja sabrem més sa treta.
Una rata prest és feta
en donar-li pa i formatge.

Enmig de la mar estic;
de cada part me ve una ona.
Jo la festeig petitona,
però té bon advertit.