Don Juan i don Ramon venien de la caçada.
Don Juan va caure mort, don Ramon ferit estava.
Sa mare el veu venir per un camp que verdejava,
coint violes i flors per curar le seves nafres.
-¿D’on veniu, mon fill Ramon? ¿d’on veniu, colors mudades?
-Ma mare, sainat me som, la sainia m’han errada.
-Oh, malhaja tal barber que tal sainia us ha dada!
-Ma mare, no flastomeu, que és la darrera vegada.
Entre jo i el meu cavall, portam vint-i-nou llançades;
el cavall ne porta nou i jo totes les que falten.
El cavall morirà anit i jo a la matinada.
El cavall l’enterrareu al lloc millor de l’establa,
i a mi m’enterrareu en el vas de Santa Eulària.
A damunt hi posareu una espasa entravessada,
i tothom qui passarà dirà: -Ai, pobra mare!
Los dos fillets que tenia moriren a la caçada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
171
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si tu em dius “llebre andritxola”,
jo et diré Ca o Coní.
Me cercaves beneir
antes del Ram, sa viola.
Al Camp de Massena, una font hi ha,
garrideta, i un salireto, una font hi ha.
Qui aigo vol beure, s’ha d’ajonoiar.
De jonois en terra que hi pugui abastar.
Allà, a Capdepera, vora, vora mar.
Això que és caigut, ¿saps què és?
Un tros de bugaderia;
i qui ho mira, par que sia
s’entrada de ca es Marquès.
Tradicionari de Mallorca
