-¿Com vetlau tota soleta, muier leial?
¿com vetlau tota soleta, mon desigual?
-Jo no vetl tota soleta, mon Comte Mal,
jo no vetl tota soleta, ai, mon Déu val!
-Idò, ¿ambe qui vetlau, muier leial?
idò ¿ambe qui vetlau, mon desigual?
-Amb Déu i Verge Maria, mon Comte Mal,
amb Déu i Verge Maria, ai, mon Deú val!
-¿A on són les vostres fies, muier leial?
¿a on són les vostres fies, mon desigual?
-Dalt la cambra són qui filen, mon Comte Mal,
dalt la cambra són qui filen llana d’antany.
-¿Les me voleu deixar veure, muier leial?
¿les me voleu deixar veure, mon desigual?
-Vós les me retgiraríeu, mon Comte Mal,
vós les me retgiraríeu, ai mon Déu val!
-¿Com les vos retgiraria, muier leial?
¿Com les vos retgiraria, mon desigual?
-Flamades de foc llançau, mon Comte Mal,
flamades de foc llançau, ai, mon Déu val!
¿Què és lo que teniu en ets uis, mon Comte Mal?
què és lo que teniu en ets uis, ai mon Déu val?
-Males coses que he mirades, muier leial;
males coses que he mirades, mon desigual!
-¿Què és lo que teniu en es nas, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu en es nas, ai, mon Déu val?
-Males coses que he olorades, muier leial;
males coses que olorades, mon desigual.
-¿Què és lo que teniu a sa boca, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu a sa boca, ai mon Déu val?
-Males coses que he gustades, muier leial;
males coses que he gustades, mon desigual.
-¿Què és lo que teniu a sa llengo, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu a sa llengo, ai, mon Déu val?
-Són les converses dolentes, muier leial;
són les converses dolentes, mon desigual.
-¿Què teniu a les oreies, mon Comte Mal?
¿què teniu a les oreies, ai, mon Déu val?
-Males coses que he sentides, muier leial;
males coses que he sentides, mon desigual.
-¿Què és lo que teniu en es cap, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu en es cap, ai, mon Déu val?
-Males coses que he pensades, muier leial;
males coses que he pensades, mon desigual.
-¿Què és que teniu en es peus, mon Comte Mal?
¿què és que teniu en es peus, ai, mon Déu val?
-Males passes que he donades, muier leial;
males passes que he donades, mon dessigual.
-¿Què és lo que duis a ses mans, mon Comte Mal?
¿què és lo que duis a ses mans, ai, mon Deú val?
-Males coses que he paupades, muier leial;
males coses que he paupades, mon desigual.
-¿Què teniu en es genois, mon Comte Mal?
¿què teniu en es genois, ai món Déu val?
-Males coses que he adorades, muier leial;
males coses que he adorades, mon desigual.
-¿Vols dir per on ets entrat, mon Comte Mal?
¿vols dir per on ets entrat, ai, mon Déu val?
-Pels retxats de la finestra, muier leial;
pels retxats de la finestra, mon desigual.
-¿Vols-me dir amb qui ets vingut, mon Comte Mal?
¿vols-me amb qui ets vengut, ai mon Déu val?
-Defora tenc el cavall, muier leial;
defora tenc el cavall, mon desigual.
-¿Li voldries donar ordi, mon Comte Mal?
¿li voldries donar ordi, ai, mon Déu val?
-Defora tenc el cavall, muier leial;
defora tenc el cavall, mon desigual.
-¿Li voldries donar ordi, mon Comte Mal?
¿li voldries donar ordi, ai mon Déu val?
-El meu cavall no viu d’ordi, muier leial;
el meu cavall no viu d’ordi, mon desigual.
-¿Voleu-me dir de què viu, mon Comte Mal?
¿voleu-me dir de què viu, ai, mon Déu val?
-Viu d’ànimes condemnades, muier leial;
viu d’ànimes condemnades, mon desigual!
-¿Vols-me dir per què t’has condemnat, mon Comte Mal?
¿vols-me dir per què t’has condemnat, ai, mon Déu val?
-Per un acte fals que he fet, muie leial;
per un acte fals que he fet, muier desigual.
-¿Vols-me dir on el teniu, mon Comte Mal?
¿vols-me dir on el teniu, ai , mon Déu val?
-Dins la paret enguixat, muier leial;
dins la paret enguixat, muier leial;
dins la paret enguixat, mon desigual.
-El gall canta i no te’n vas, mal esperit;
el gall canta i no te’n vas; ja é smitja nit!
-El gall canta i torna cantar: ja és mitja nit i me n’he d’anar!
Més informació
Classificació
Temes diversos
Poble
Banyalbufar
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Dalt es Puig de Galatzó,
que n’hi han seguides tantes,
una guarda de bergantes
encalçaven un pastor.
El Rey tenía un hijo que Tarquino se llamaba,
y una tarde de verano se enamoró de su hermana.
Al ver que no podía ser, se puso enfermo en la cama.
Su padre subía a verlo tres veces a la semana:
-¿Quieres que te mate un ave de esas que corren por casa?
-Quiero una taza de caldo y que lo suba mi hermana.-
Y subió ella solita a servir a su hermano.
Y subió las escaleras con el traje de verano
y la tacita de té que llevaba por su hermano.
Al ver la taza de té, el muerto resucitaba.
-Buenos días, hermanito; buenos días en la cama.
-Los dolores que yo paso para ti los estoy pasando.-
Ya la coge de la mano, la tira sobre su cama.
Ella, que se ve cogida, de esa manera se exclama:
-Hermano, como buen hermano, no me quieras deshonrada.
-No te muevas, no te muevas, no te muevas de la cama.
-No me mires, hermanito, no me mires deshonrada,
y Dios guardará un castigo para papá y mi hermano.-
Sacó un pañuelito blanco y los ojos le nejugaba.
Al bajar por la escalera, su padre se la miraba.
La miró por la cintura: -Parece que estás casada.
-Papá mío, papá mío, no me mires deshonrada..-
Un día del mes de abril, nació una flor encarnada
que por nombre le pusieron “el Rey de toda España”.
No llores, niño, no llores, que tu llanto me da pena.
¿Qué diran si un niño llora en casa de una soltera?
Estava a s’ombra d’un llum,
a recobro d’un paner.
–Fe’t enllà – No m’hi vull fer!
Jo encara trob que estic lluny!
Tradicionari de Mallorca
