Sant Cristòfol ’nava de camí amb ses mans brollant de sang.
-Minyonet, ¿què fas aquí, tant de fuia com de ram?-
Mentre el Bon Jesús dinava, pegà un sospir molt gran.
Respon la volta (sic) Sant Pere: -Mon Mestre, ¿què vos fa mal?
-Jo no tenc por de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.
El Dijous Sant de la Cena, los judios me pendran,
me duran a can Ignasi, i allà em crucificaran,
i Maria Magdalena, darrere vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera la sang me llimpiarà.
Qui dirà aquesta oració cent vegades el Dia del Ram
es temps que la Pàssia cantaran, es do que demanarà,
tant si és petit com si és gran, ben concedit li serà.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no l’aprèn,
el dia del Judici final ja sabrà lo que se perd!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
159
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.
A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment nit i dia.
-Freixurera, freixurera,
jo te cercava encontrar,
perque anares a cercar
En Pere Bossa a ca-seva!-
Dos-cents quintars de freixura
se’n dugueren a la mar,
i encara no else bastà,
que varen ’ver d’intentar
de treure sa de sa mula.
Com En Gelat se’n temé,
que terien sa de sa mula.
-Sa meva no està segura.
¡Què és això tanta freixura
que aquesta gent ha mester?-
Sa freixura va de vega
per tota la nació.
Ja ho pot dir En Francesc Rector
que se trobava a sa vega.
Ell i la gent de ca-seva
més d’un mes feren olor!
Si cercau aquell carrer
d’allà on mengen freixura,
trobareu la sepultura
d’aquell ase d’es foner.
Na Bossa i s aRectora
afira varen anar;
tot lo que varen comprar
se n’és anat a la porra.
si ho fa així aquesta cotorra,
me pens que s’enriquirà.
Tradicionari de Mallorca
