Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
155
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Era es dilluns de Sant Pere
que em vaig posar a teixir,
i es mestre me va dir:
Si no aprens de fer-ho així,
te’n podràs tornar a ca teva.
Desset colles desclucades
i altres tantes de coixí;
s’era devia tenir
dos-centes passes quadrades.
I unes veus regalades.
Ell sentien ses cinglades
d’allà s’hostal de Judí.
En veure fadrí granat,
ses al•lotes solen dir:
-¿Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!
Tradicionari de Mallorca
