Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
155
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si se torna esdevenir
un altre any segar a escarada,
tu qui fas de remirada,
pots estar per convidada
que no et vui darrere mi.
Bon dia, rosa encarnada.
Abans de coneixer-tè
molts me deien que eres ble,
però tant no m’ho pensava!
Voldria que tornàs mar
Ca’s Frares i Es Canyar
i de Cugulutx sa pleta,
Gomera i Gomereta
i es confrontants que hi ha.
Tradicionari de Mallorca
