Anem-hi a Montserrada i veurem tot lo que hi ha;
diuen que hi ha una llàntia a cada cantó que hi ha.
Totes són de plata fina menos una que n’hi ha,
que és la llàntia del rei moro, que mai l’han vista cremar.
Sols un dia l’encengueren; un àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia, que tot el món finirà.
Darrere aquella muntanya hi ha roses i clavells
per adorar la custòdi’ del Santíssim Sagrament.
La Mare de Déu plorava abraçada a una creu.
Sant Juan la consolava: -Mare de Déu, no ploreu!-
Mare de Déu, mare nostra, Mare de Nostro Senyor,
cada dia feis miracles per la nostra salvació.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
143
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un bou amb unes grans banyes
el Bon Jesús escaufà,
i una mula que hi havia
sempre volgué pernejar.
A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
sinó per veure En Miquel.
Si carta no t’he enviada,
no és que haja plant es paper:
he volgut sebre, primer,
si estàs d’altri enamorada.
Tradicionari de Mallorca
