Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
12
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ja veig llum i veig claror;
sa madona ja s’aixeca.
Que ho serà, de bona aqueixa
per posar dins es sarró!
Alegre és Santa Maria
com hi ha qualque giró,
però més ho és ’Laró
perque hi tenc la vida mia.
M’agrada coir olives,
però és un art perillós.
Vaja, al•lots, afanyem-mós,
que amb doblers no compren vides.
Tradicionari de Mallorca
