Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
12
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Remil viletes, quin vi,
bo per fer parroquians!
Si m’ho fosses dit abans,
si m’hi haguessen duit a mi!
Com sa corriola corre,
es treure aigo és un pler.
Més m’estimaria ser
mermulada, i dic ver,
que ser sa mermuladora.
Si s’estimat ho sabia,
sa intenció que jo duc!
Vaig prometre d’anar a Lluc
si prest me feia novia.
Tradicionari de Mallorca
