Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.
-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Santa Margalida
Assonant
140
IV
La Mare de Déu del Toro
que habita dins Son Gener,
sa mare i un cunyat té
qui són d’es partit d’es moro.
Si no havia de cantar
més que aquell qui té cantera,
me’n pendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
en ets seus uis, de plorar.
Es caragols, de matins,
pasturen per sa roada,
i en trobar penya xapada
se n’hi entren per endins.