Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.
-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Santa Margalida
Assonant
140
IV
Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.
Suara he afinat un tord
que era com un bé de Déu.
Margalida, es negró teu
m’ha dit que et comana molt.
Un mariner amb dues barques
pot agafar molt de peix.
No m’agraden es cabrers
perque sempre duen varques.