Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.
-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Núm de glosa
140
Volum
IV
Altres cançons relacionades
¿Per què no em dau lo que és just,
com donen el Bisbe i el Papa?
Ja no hi ha cosa més guapa
que casar-se an es seu gust.
Ses gallines són caraies:
si no tenen ponedor,
se’n van a fer es nieró
damunt tres o quatre paies.
Com vaig entrar dins Morell,
perdérem sa carretera;
botàvem qualque vorera,
germanets, com un aucell.
Com som a sa paret nova,
que hi trobam a dins Morell,
ja me pos sa roba nova
per agradar an es clavell.
Com vaig esser a Son Doblons,
que era sa dematinada,
duia sa brusa banyada,
sa camia i es calçons.
Com vaig esser dins es Bosc,
vaig encontrar una al•loteta;
mirau si em féu sa traveta,
que em va dir: ¿On vas, al•lot?
Tradicionari de Mallorca
