Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.
-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.
Romanços religiosos
Santa Margalida
Assonant
Si duc es mocador enrere,
no deu esser compte teu.
Tenc s’estimat de Sineu
i puc esser sineuera.
En Just era es majoral
de Roqueta, i mandava,
i en sa nit s’aixecava
i ses egos amollava
perque anassen a fer mal.
Vaig néixer dins un corral
davall una figuereta,
i amb una senaieta
me varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o ferida d’algun mal!