Jo me passejava un dia, per lo jardí de Santa Ana.
Vegí la Mare de Déu que el Misteri contemplava.
-¿De què anau, Mare de Déu? -¿I de què anau, vós, madona?
-¿No sabríeu un molí que molgués de tota cosa,
moldria los meus pecats, jo que som tan pecadora?
-Vendreu el Divendres Sant, el capvespre, a darrera hora;
trobareu mon Fill en creu, qui tots los pecats esborra.
La creu serà el bon molí i la corona la mola,
i l’aigo que en brollarà serà la sang preciosa,
i la nafra del costat serà la síquia bona;
la farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los jueus, d’aquesta pasta tan bona,
que és feta pels cristians que han tenguda la fe bona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Artà
Assonant
138
IV
S’estimat me va tirar
per sa cara que era negra:
no som blanca que ho valega
ni negra per mascarar!
Anit dissabte i no ve
s’amor, mal senyal me dóna:
això no és d’una persona
que demostra voler bé.
L’amo En Batlet, jo voldria
a la casa quedar bé;
llecència vostra he mester
per entregar aquest paper
en ses mans de Na Maria.