-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Artà
Assonant
137
IV
Me’n vaig anar a cercar arboces
amb una de Calvià:
Qui se posa amb bestiar
no en pot haver sinó coces.
A un carrer de Sant Juan
una berganta filava,
pegava crits i ballava:
quin modo de treure estam!
A un llum posen un ble
per donar-li s’envestida;
si no t’alcanç, Margalida,
voldria tenir sa vida
tan curta com un alè.