-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.
Romanços religiosos
Artà
Assonant
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perque tenc s’al·lota lluny.
Es sol ja se’n va a la posta
i En Juan Banya també.
Mestre Tomeu Carboner
una sola fia té
i la vol casar per força.
Al•lotes, estau alerta!
No deu a ningú s’amor,
que vos causarà dolor.
Teniu aquesta per certa!