-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
137
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Son Uiastre, un reinat gran
que per viure tothom basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
Quantes n’hi ha que pretenen,
amor, i no són com vós!
Com més tir a alabar-vós,
més alabances me vénen.
Mu mare, es cabrioler
té una tiana a un peu;
ha quatre dies que jeu;
si voleu, l’hi curaré.
Tradicionari de Mallorca
