-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
11
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un pobre passa serena
rompent mànecs, d’acalat:
també les passa un soldat
si els hi rompen dalt s’esquena.
Si causa vos hagués dada
de mudar, mon bé estimat,
crec que seríeu tornat
a veure’m qualque vegada;
emperò és cosa provada
que som jo qui no us agrad.
Bon vespre, portal ditxós!
¿Que mos voleu dar entrada?
Que som una tracalada
i venim a veure-vós.
Tradicionari de Mallorca
