-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
11
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vós demostrau que em voleu
una infinidat de bé.
Com som dona que hi vendré
quan manco us ho pensareu.
Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
perquè te n'has duit mon bé
de davant la meva vista.
Com sa baldufa fa “clec”,
es que acaba de ballar;
Déu no em deix enamorar
que no siga d’una Bet.
Tradicionari de Mallorca
