A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços lírics
Manacor
Assonant
135
IV
-Madona d’Es Caparó,
En Jordi Roca vos crida.
Assegut a sa cadira,
s’acaba sa seva vida
i vos demana perdó.
Madona d’Es Caparó,
vos poreu apreciar
que per vós varen matar
En Roca i En Rosseió.-
Per aquesta gran miloca
que hi ha dins Es Caparó,
mataren En Roseió
i llavò En Jordi Roca.
En Jordi Roca n’era un
i En Rosseió un altre,
i En Toni de Sos Sastres
hi era que feia llum.
Mateixa i altra mateixa,
botet i altre botet.
L’amo de s’Hospitalet
té un bon caramull de xeixa.
Ses Roques hi ha un turó
qui hi enterraven ets ases
i ara hi han fet unes cases,
i davant, un mirador.