A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Més informació
Classificació
Romanços lírics
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Marinero, robau-lè,
an aquesta llebretona:
vós la voleu fer senyora
i ella que no ho vol esser.
Sa que és sortida a ballar
té bon aire; i que m’agrada!
Pareix la Verge sagrada
que vaig veure una vegada
a Sant Salvador d’Artà.
Sant Blai sempre és de febrer,
de gener Sant Honorat;
an es qui té blat sembrat,
que ploga prest li convé.
Tradicionari de Mallorca
