A Aragó hi ha una dama tintana, amorosa,
n’és hermosa com el sol. Tintana, amorosa, aimada.
Té la cabellera rossa, llarga fins an els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Sa padrina els hi aclaria, es cabells, de dos en dos.
Sa tia els hi lligava amb un floc de set colors.
El germà la se mirava, amb los seus ulls robadors.
Quan dins l’església entrava, deixava gran resplendor.
Quan prenia aigo beneita, sa pica tornava d’or.
Les dames seien en terra, ella en cadira d’argent.
Adiós, Aina Maria, tintana amorosa,
robadora del meu cor. Tintana, amorosa, aimada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços lírics
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
134
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Don Miquel és un senyor
qui és per anar a onsevuia.
I En Verdal, en temps de xuia,
és com un porc qui fa olor.
Don Miquel saig de Llubí
i En Verdal fosser de Búger.
Qui ha de votar, que fuja,
que no té feines aquí.
Com serà saig de Llubí
don Miquel Missèr Socies,
trauran barram ses gallines
més fortes que un ca marí.
A s’Heretat n’hi ha una
que l’han morta amb ganivet.
Ses al•lotes de pagès
enguany correran fortuna.
Es dies feners tenc feines
i no em puc enllimonar;
jo només cerc agradar
an En Juan es diumenges.
Tradicionari de Mallorca
