Tu, qui me véns darrere la meva amor buscant,
jo me faré la llebre la llebre del camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre del camp gran,
jo me faré caçador i t’aniré caçant.
Si tu et fas caçador i a mi me vas caçant,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo me faré pescador i t’aniré pescant.
Si tu te fas pescador, i a i me vas pescant,
jo me faré la rosa, rosa del roser gran.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser gran,
jo me faré la beia i t’aniré picant.
Si tu te fas la beia i a mi me vas picant,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i t’aniré confessant.
Si tu te fas el frare i a mi em vas confessant,
val més que mos casem i no patirem tant.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços lírics
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
130
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
Sa fia de sa donada
se casa amb un tintorer,
No et casis amb tintorer
perquè duràs ses mans brutes;
casa’t amb un velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perquè duràs vellutons;
casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater
perquè et tirarà sa forma;
casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra
No et casis amb escolà
perque et tirarà es batai;
casa’t amb un mariner
i duràs bons escambrais.
No et casis amb mariner
perquè jauràs tota sola,
casa’t amb un carnisser,
que te tirarà es taiant;
casa’t amb un bon bergant:
això és lo que has de mester.
Som joveneta amb pretensió
i guapa i bella i enginyador.
Si vui mudar-me, tenc cent vestits,
calces i botes i es peus petits.
Si vui casar-me, tenc pretendents,
Es fadrins d’avui en dia no em ’graden gens,
perque uns són tontos i uns malforjats,
no tenen cap cèntim per doblegats.
En Galicia hay una niña que Catalina se llama.
Su padre es un perro moro, su madre una renegada.
Todos los días de fiesta su padre la castigaba
porque no quería hacer lo que su madre mandaba.
Le mandó hacer una rueda de cuchillos y navajas.
La rueda ya estaba hecha, Catalina arrodillada,
entre lágrimas y llantos al Dios del cielo rogaba.
Bajó un ángel del cielo, bajó para consolarla;
bajó un ángel del cielo con la corona y la palma.
-Sube, sube, Catalina, que el rey del cielo te llama.
-¿Qué quiere el Rey del cielo que con tal prisa me llama?
-Te quería preguntar la vida cómo la pasas.
-La vida la paso muy bien, pero la espero muy mala.-
Cuando sube Catalina, con su corona y su palma,
le comparece el demonio, el demonio que es malvado.
Mientras sube Catalina, marinero cae al agua.
-¿Qué me das, marinerito, si yo te saco del agua?
-Yo te daré mi navío y mi oro y mi plata.
-Yo no quiero tu navío, ni tu oro ni tu plata.
-Pues ¿qué quieres, Catalina, pues que quieres que yo haga?
-Lo que quiero, cuando mueras, que a mi me entregues el alma.
-El alma se entrega a Dios y mi cuerpo a las aguas
y lo demás que me sobra a la Virgen soberana.
Tradicionari de Mallorca
