Tu, qui me véns darrere la meva amor buscant,
jo me faré la llebre la llebre del camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre del camp gran,
jo me faré caçador i t’aniré caçant.
Si tu et fas caçador i a mi me vas caçant,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo me faré pescador i t’aniré pescant.
Si tu te fas pescador, i a i me vas pescant,
jo me faré la rosa, rosa del roser gran.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser gran,
jo me faré la beia i t’aniré picant.
Si tu te fas la beia i a mi me vas picant,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i t’aniré confessant.
Si tu te fas el frare i a mi em vas confessant,
val més que mos casem i no patirem tant.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços lírics
Inca
Assonant
130
IV
Cara de lluna redona,
no sé de què t’has picat.
¿Que som jo qui no t’agrad,
o n’estàs tot afrontat
de rallar amb ma persona?
Jo em vaig casar per amor
per estar bé i no mal.
Val més dona amb un real
que una altra amb possessió.
En el molí de Na Penya
hi ha florit un roser:
de quatre roses que té,
n’hi ha una qui s’espenya.