Tu, qui me véns darrere la meva amor buscant,
jo me faré la llebre la llebre del camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre del camp gran,
jo me faré caçador i t’aniré caçant.
Si tu et fas caçador i a mi me vas caçant,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo me faré pescador i t’aniré pescant.
Si tu te fas pescador, i a i me vas pescant,
jo me faré la rosa, rosa del roser gran.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser gran,
jo me faré la beia i t’aniré picant.
Si tu te fas la beia i a mi me vas picant,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i t’aniré confessant.
Si tu te fas el frare i a mi em vas confessant,
val més que mos casem i no patirem tant.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços lírics
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
130
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Seuràs en terra, animal!
Si véns , no et daré cadira,
perque es dia de sa fira
no trobares es portal.
Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.
Na Catalina filava
estopa de caramell:
mai acabava es muixell
i no treia cap fuada.
Tradicionari de Mallorca
