Senyora Aina cavallera, esta nit ha somiat
que ha dormit a la carrera en un llit encortinat.
La cortina era de seda, la vànava de brocat
i els coixins on ella jeia eren de sucre esponjat.
Cada girada que feia, se’n menjava la mitat.
Burles i astúcies
Artà
Assonant
Es meu angelet té son
i no se pot adormir.
Seria bo es cantar-lí,
poc poc, es vou-veri-vou.
Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.
-Jo et faré unes sabates
i llavò mos casarem.
-Ell tu m’ho endevines ferm:
allà on me pica, grates.