Mon marit està a la cama; set anys fa que està rendit,
i li han agafat ganes de menjar carn de cabrit.
Jo me’n vaig anar a la plaça a dur-li carn de cabrit.
De tanta via que feia, hi vaig posar un any i mig.
I, com vaig esser a ca nostra, el trobí mort i cosit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Burles i astúcies
Poble
Santa Maria del Camí
Rima
Assonant
Núm de glosa
123
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vou-veriveta
vou-veri-vou,
sa Riera corre
i s’aigo no es mou.
Saps que és de verd es figó,
que encara no fa lletrada,
ni sa figuera no és nada,
ni han sembrat es brancó,
ni terra per nodrir-ló
Déu del cel no n’ha creada.
A Orient n’hi ha una
(ni dic quina ni qui no):
n’ha cosit una camia
i no ha posat xilleró.
Tradicionari de Mallorca
