Una dona llarga i prima, ara va de bo;
prima com un bacallà, ara va de bo, ara va de bo,
passejava per la vila, ara va de bo.
-Caragols, ¿qui en vol comprar? –Ara va de bo, que de bo va!
-¿A quant les voleu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
-Mal vos caigués sa senaia i no la pugueu aixecar!-
Com va voltar cantó, sa senaia trabucà.
Un geperut qui passava la hi va ajudar a aixecar.
-¿A quant les veneu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
¿Què és això que duis darrere? –An això deixau-ho estar.
Això és una lledriola que no la puc encantar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Burles i astúcies
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
No t’enamors de ses robes,
de botonades ni creus,
ni t’enamors de ses veus,
sinó d’es fets i ses obres.
El sen Cardell estudia
a un llibre mascarat.
Per cada hora de bondat
en du cent de picardia.
Som un pobre estudiant;
no puc aprendre de lletra:
vós ne sou causa, amoreta,
que em ballau l’aigo davant.
Tradicionari de Mallorca
