A Madrid hi ha una dama qui ha fets els nou-cents anys
i totes les véies reien i les véies reien tant!
S’empolaina i se pentina com una noia a quinze anys;
s’ensabona bé la cara i se mira en el mirai.
I com surt a la finestra, veu passar un estudiant.
-Estudiant, si em volies, te faria un ric marxant.
Tenc una guarda d’auveies qui pel camp van pasturant.
També tenc les sales plenes de la collita d’enguany.-
Ja se’n va a ca el notari i allà testament ne fa;
el notari de la véia només tenia un queixal.
Com surten de ca el notari, cap a l’esglèsia se’n van,
l’acompanyament darrere amb la música sonant.
El dilluns feren les noces i el dimarts feren el ball,
i el dimecres cau malalta i el dijous l’enterro li fan.
L’estudiant va darrere amb un fabiol sonant.
Amb els diners de la véia en troba una de quinze anys!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Burles i astúcies
Poble
Felanitx
Rima
Assonant
Núm de glosa
120
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Cada any anau a muntanya;
jo no sé què vos hi feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.
Es pagesos són pagesos
i es ciutadans ciutadans,
i, si se donen ses mans,
poren anar ben entesos.
Des que vos ne sou anat,
mon bé, a passar revista,
sempre he tenguda la vista
girada devers Ciutat.
Tradicionari de Mallorca
