-¿Dónde está el camino, niña, para ir a la ciudad?
-Ai, senyor, vostè ja el deixa a l’altra part del costat.
-Sabes, niña, tu hermosura me ha llegado a cautivar.
-Jo, senyor, som la pastora que pastura aquest rebany.
-Yo quisiera, hermosa niña. en tu rebañito entar.
-En el rebany que jo guardo no hi pot entrar cap galan.
-Vámonos, hermosa niña, los dos al parque a jugar.
-No hi vui anar, que no vénguen els feroços animals.
-Vente conmigo y no temas, allí nadie nos verá.
-Si no hi ha parets que escoltin, els aucells ho contaran.
-El árbol que no hace fruto Dios lo manda castigar.
-També mandarà que cremin qui menja del fruit privat.
-Si lo haces de esta manera, doncellita quedarás.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
114
Volum
IV
Altres cançons relacionades
S’ase me diu: -L’amo En Jordi,
¿que dormiu o que becau?
Això va per quan me dau
bones senaiades d’ordi.
A la vorera de mar, hi ha una donzella,
que brodava mocadors blancs per la reina.
Quan el tengué mig brocat li faltà seda.
-Mariner, bon mariner, portau-me seda.
-¿Quina seda vol vostè? ¿blanca o vermeia?
-Vermeieta la vui jo, que és la més bella.
-Entrau dins la nau, entrau;
anem a‘s mig de la mar triareu d’ella.-
Quan foren a dins la nau la nau fé vela, i s’adormí ella.
Amb el cant del mariner se desperta ella.
-Mariner, bon mariner, portau-me en terra,
que les ones de la mar me donen pena.
De tres germanes que som, som la més bella.
Una es casada amb el Rei; s’altra princesa;
i jo, pobreta de mi, marinereta.
Una du sabates d’or; s’altra, de perles;
i jo, pobreta de mi, duc xinel•les.
Quatre figueroleres,
quatre figuerolers,
tots vuit coïen figues
damunt vuit ametlers.
Tradicionari de Mallorca
