Dues palometes renten dins un riu;
una fa bugada, l’altra fa lleixiu.
El fii del Rei passa, li tira un gall d’or,
li tira pedretes i li fér el cor.
-Roseta, ¿que t’has fet mal? No ploris, ja curaràs!
Els metges de França tots saben curar,
i, si no bastassen, molts d’altres n’hi ha.
Tenen medicines bones per curar.
A l’hort del meu pare, una herbeta hi ha
que es malalts que en mengen tot es mal se’n va.-
Al cap de tres dies, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, és morta d’amor.
-Tancau la finestra i també el balcó,
perque dins la cambra fa oració.
Na Roseta és mortal, ja no es casaran.
Cavallers i patges endolats ’niran.
I an es fii del Rei han d’acompanyar
com a sa promesa duran a enterrar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Santanyí
Assonant
5
IV
Molt bufa la vostra gent
an es brou, de poc ençà.
Tal volta temps hi haurà
que el se beurien calent.
Com s’herba vol treure s’ui,
és bona una entrecavada.
No hi ha cap persona nada
ni dins el món batiada
que et vulga es bé que jo et vui.
Jo voldria que el qui és causa
que s’amor prenga altre vent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.