A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Llucmajor
Assonant
104
IV
“ Alabem primerament…”
Que ho haurem dit de vegades!
Voldria que ses panades
vos venguessen en augment.
“Passa envant” o “passa enrere”,
“fé via”, “ no et vui amb jo”
fadrina que diu això,
és pitjor que diu això.
Saps que estava jo de bé,
qui a S’Allapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui em vetlava.