Si mos dau panada,
panada amb pessics,
en el ball dels pobres
sereu com a rics.

Ja no m’anomenaràs
a ninguna part del món.
Estimat, tala com som,
encara m’enyoraràs.

No hi ha estrella com la lluna
p’en la nit donar claror,
ni estrella més resplendor
com el sol devers la una.
A Algaida n’és gent comuna.
n’és la fina a Llucmajor,
i a les muntanyes carbó,
i, a Lluc, l’aigo mé sfina.
D’estiu, ocm un hi arriba,
bé pot anar acalorat.
I a Alaró bon atbac,
i a Binissalem bon vi;
un homo, en anar-hí,
pot agafar un bon gat.
A Sa Pobla, cànyom bo;
gerretes, a Manacor,
de grans i de més petites,
i les dones qui fan pipes
ja tenen l’ofici seu.
I les monges de Sineu
i les taronges de Sóller;
també s’hi fa qualque polla
i el pollastre li fa aleta.
A Ciutat és La Vileta
i a L’Horta carabassons,
col-floris de bona pinya,
i a Ciutat, peix de bastina
per canonges i senyors,
comtes i governadors
i per la gent empleada.
I, quan ve la temporada
que le govern fa posar el bou,
hi anirem a Son Alou,
que allà los bous pesquen popa.