Una matinada fresca, ul-la-là, , quina fresca hi feia!
Me’n vaig voler anar a caçar, ul-là-là, quina freca hi fa!
I no vaig trobar cap caça, per jo porer-li tirar,
més que una sola pastora dins el cor de l’auzinar.
La vaig trobar dormideta i no em va veure arribar.
Vaig coir un brot de viola i an el pit l’hi vaig posar.
Amb l’oloreta que feia, la pastora es despertà.
-¿Què buscau aquí bon jove, que em veniu a despertar?
-La vostra amor, pastoreta , si la’m volíeu donar.
-Demanau-la an els meus pares, o si no, an el meu germà,.
o també a la tia monja, o al meu onclo capellà
Que, si ells la vos donaven, per ben donada estarà.
¿Voleu-me dir, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves, els bouets del meu germà,
les esquelles del meu pare, si jo vui, les me darà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
97
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Al•lotet, si vols venir
a sa Coma de sa Font,
tu duràs un cocarroi
i jo de coca un bocí.
-Adiós, cara rosada!
-Adiós, clavell hermós!
-Antes de despedir-mós
te vui donar una besada.
No sies tu tan ingrada;
acosta't, i besem-mós.
En venir de mestral,
de gregal o tramuntana,
pescador, tira la canya,
que an es peix no faràs mal.
Tradicionari de Mallorca
