El Rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El Rei s’enamora d’una: -Na Catalina és sa guapa!
Sa mare, quan ho va sebre, la tanca dins una sala
i, per menjar, li donava tonyina i carn salada,
i, per beure, li donava aigo de la mar salada,
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana,
i va veure els seus germans qui amb botelles d’or jugaven.
-Oh, germà, lo bon germà, ¿voleu pujar un càntir d’aigo?
-No la beberás, maldita, no la beberás maldada, (sic)
no haguesses volguda esser de tu padre enamorada.-
Ela tornà enfonyar es cap, llàgrimes de sang plorava.
Un Sant Cristo que hi havia i amb ell s’hi aconsolava.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
Va veure la seva mare qui amb guyeta d’or brodava.
-Mumare, la mia mare, si em pujàveu un càntir d’aigo,
prest la glòria guanyaríeu! ¿Voleu pujar un càntir d’aigo?
-No la beberás, maldita, (sic) no la beberás, maldada, (sic)
no haguesses volguda esser de tu padre enamorada!
Ella torna enfonyar es cap, llàgrimes de sang plorava.
Un Sant Cristo que hi havia i amb ell s’hi aconsolava.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
I va veure lo seu pare que amb un llibre d’or llegia.
-Oh, mon pare, el meu bon pare, si em pujàsseu un càntir d’aigo,
prest la glòria guanyaríeu, que la boca s’eixuga i la vida s’acaba!
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia!
El primer qui pujarà an es replà de s’escala.
Raptes i forçadors
Inca
Assonant
-Bon dia, Juana Frau.
¿Tan dematí t’has llevada?
-Jo vénc d’espolsar roada
d’es Puig de Sant Nicolau.
M'han dit que demà te'n vas
a muntanya, Magdalena.
Resaria una novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
-¿Dónde está el camino, niña, para ir a la ciudad?
-Ai, senyor, vostè ja el deixa a l’altra part del costat.
-Sabes, niña, tu hermosura me ha llegado a cautivar.
-Jo, senyor, som la pastora que pastura aquest rebany.
-Yo quisiera, hermosa niña. en tu rebañito entar.
-En el rebany que jo guardo no hi pot entrar cap galan.
-Vámonos, hermosa niña, los dos al parque a jugar.
-No hi vui anar, que no vénguen els feroços animals.
-Vente conmigo y no temas, allí nadie nos verá.
-Si no hi ha parets que escoltin, els aucells ho contaran.
-El árbol que no hace fruto Dios lo manda castigar.
-També mandarà que cremin qui menja del fruit privat.
-Si lo haces de esta manera, doncellita quedarás.