A la vorera de mar, hi ha una donzella,
que brodava mocadors blancs per la reina.
Quan el tengué mig brocat li faltà seda.
-Mariner, bon mariner, portau-me seda.
-¿Quina seda vol vostè? ¿blanca o vermeia?
-Vermeieta la vui jo, que és la més bella.
-Entrau dins la nau, entrau;
anem a‘s mig de la mar triareu d’ella.-
Quan foren a dins la nau la nau fé vela, i s’adormí ella.
Amb el cant del mariner se desperta ella.
-Mariner, bon mariner, portau-me en terra,
que les ones de la mar me donen pena.
De tres germanes que som, som la més bella.
Una es casada amb el Rei; s’altra princesa;
i jo, pobreta de mi, marinereta.
Una du sabates d’or; s’altra, de perles;
i jo, pobreta de mi, duc xinel•les.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
78
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En diada de mal temps,
un moscard vaig agafar,
i d’ets ossos més dolents
en vaig fer set bastiments,
nou llaüts d’anar a pescar.
De sa llenya que em quedà,
en vaig tenir per cremar
nou mil anys damunt la terra.
Déu vos salve, Reina i Mare;
misericòrdia, Senyor;
Vos qui portau en los braços
el Divino Redemptor.
Si m’haguera preguntat
un vespre de molta boira,
amb màrfega carregat,
jo li haguera contestat
que vaig pegar un esclat
i encara ara me’n recorda.
Tradicionari de Mallorca
