A la Font d’Alquilà hi ha una guilandaina.
S’aixeca en bon matí per compondre bugada.
Mentres la componia, tres cavallers passaren.
Quan tornaren passar, tots tres s’hi aturaren.
Va començar el major: -Oh, quina guilandaina!-
I respon el segon: -¿No deu esser casada?-
Va respondre el petit: -Deixau estar la dama.
Si el seu marit ho sent, seria castigada.-
La Reina en el balcó, la feta se mirava.
Com arriba el seu marit, mala sogra l’hi contava.
I, com ella arriba a dalt, en voleu de bastonades!
Llavò la deixen fer, mig morta o mig baldada.
Se colga al cap d’un poc, trista i desconsolada.
I la sogra, el matí, a cridar-la pujava:
-Vaja, Catalineta, a passar la bugada.
-Guaitau darrere el llit, veureu la sang qui raja.
-Diguès, Catalineta, quins metges vols tu, ara.
-Els metges que jo vui, el llit i la mortaia.
-Digués, Catalineta, quins vestits vols tu ara.
-Els vestits que jo vui de la Verge del Carme.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esposa dissortada
Poble
Petra
Rima
Assonant
Núm de glosa
53
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Cada vegada que hi ’nava,
quedava tot embambat
de veure s’endomassat
per sa paret, qui penjava.
Noltros venim de vermar
de sa vinya d’En Lloveta.
Mos han duit una nineta,
no sabem si surarà,
i, si sura, li hem de dar
es preu de mitja pesseta.
Jesús del cel vertader,
espòs de l’ànima mia,
Vós sabeu que jo voldria
el cel com me moriré.
Tradicionari de Mallorca
