Vola, vola, rossinyol, tintana amorosa,
Déu te do llarga volada, tintana, amorosa, amada!
Ja diràs a mos parents, que mon pare m’hacasada,
i m’ha casada amb un vell, amb un vell barba gelada.
Ha set anys que estic amb ell i no el m’he mirat de cara,
més que un dia de descuit en el replà de l’escala,
i tenia un ull tort i l’altre que li penjava.
Tan prest li vaig demanar unes faldetes de gala
i un mantell de gira-sol, cosit a la catalana,
quan, enfadat, me digué, me va dir auqestes paraules:
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, dúieu els vestits dolents,
i aquí los portau de seda, de brocat , d’or i d’argent.
-Val més estar a ca mos pares i portar els vestits dolents,
que estar aquí amb la veiura! Oh, gran cosa és el jovent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, menjàveu el pa tenent,
i el menjau aquí de xeixa,pastat en ribells d’argent.
-Val més estar a ca mos pares i menjar el pa tenent,
que aquí que el menj de xeixa, pastat en ribells d’argent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, rossegàveu per los fems
i aquí anau de cambra en cambra i trepitjau or i argent.
-Val més estar a ca mos pares i rossegar per los fems
que estar aquí amb la veiura! Oh, gran cosa és el jovent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
a casa dels vostres pares, ’nàveu a missa corrents,
i aquí hi anau en calessa tota guarnida d’argent.
-Val més estar a ca mos pares i anar a missa corrents,
que estar aquí amb la veiura! Oh, gran cosa és el jovent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, no acabàveu sa talent,
i aquí estau farta, senyora, i teniu nobles parents.
-Val més estar a ca mos pares, sofrir fam, sofrir talent,
que afartar-me de veiura! Oh, gran cosa és el jovent!