Sa Font de s’Enguilandó, hi ha una enguilandama.
S’aixeca dematí per compondre bugada.
Passaren los tres reis, tots tres la se miraren.
Tornaren a passar. Tots tres la saludaren.
Quan tornaren passar, li feren capellada
i el primer va dir: -Oh, quina enguilandana!-
Va respondre el segon: -Amb ella fos casada! (sic)
I el tercer va dir: -Saps que és de mermulada!-
La sogra estava a dalt, que tot ho escoltava.
L’agafa per un braç, bufets i bufetades.
-Vamos, Catalineta, ¿quin metge vols tu ara?
-El metge que vui jo, la mort i la mortaia.
-Vamos, Catalineta, ¿quin testament fas ara>?
-El testament que jo faig, no vos ’gradarà gaire.
El meu vestit de seda, per les meves criades.
El meu vestit de vellut, per les meves germanes.
El vestit que duc damunt, por la Virgen del Carmen.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esposa dissortada
Inca
Assonant
54
IV
El dilluns, pas p’es carrer;
el dimarts, no em ve en passada;
el dimecres, esquenada;
el dijous, hi trob guerrer;
el divendres s’és colgada.
-Bona nit, prenda estimada,
per acabar la vuitada,
demà vespre tornaré;
i si hi trob altre guerrer,
voldria que aquest carrer
pe rmi fos una murada.
Per mi fos una murada.
i sa carrrera un torrent.
Hi som per dar-te entenent,
que el d’aquí manco hi està .
Jo voldria que, en tornar
a ca-meva, a festejar,
es carrer et fos una mar
i es portal un avenc!
-Si jo torn altra vegada,
a ca-teva a festejar,
mal me diguin, en ’ribar,
que n’ets morta i enterrada!
-¡Ay, pastor, si vas al campo, recorriendo tu hacienda,
mis pensamientos me dicen: vuelve a tu casa y no duermas,
y encontrarás tu mujer que con un galán se acuesta.-
Con la silla en el caballo y adelante la escopeta
para ser más pronto a casa me fui por una vereda.
Y encontré puerta cerrada y la ventana abierta.
Por no ser tan conocido, entré por una ventana,
y encontré una luz sola en una pequeña sala.
Recorrí la habitación para ver donde se hallaba.
La encontré con un galán que los dos durmiendo estaban.
Y al galán sin temer le di siete puñaladas.
La sangre que derramó atraviesa tres colchones
y llena toda la sala. –Despiértate, falsa, ingrata!
¡despiértate, deshonesta! Di, ¿qué te faltó a mi casa,
que fuiste tan deshonesta? ¿Te ha faltado pan y vino,
dinero cuando quisistes?
¿Te ha faltado mi persona? ¿Por qué no me lo dijistes?
-Jesús mío, Jesucristo, Dios y hombre verdadeo;
rayo del cielo me parta, marido, si más te ofendo.
-Ya puedes rezar un Credo, que vais a morir los dos.-
El galán murió a la una, la infame murió a las dos.
-¿De qué me sirve tener en el campo un buen ganado,
si soy un pobre vasallo de una infame mujer?
Tu, qui me véns darrere la meva amor buscant,
jo me faré la llebre la llebre del camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre del camp gran,
jo me faré caçador i t’aniré caçant.
Si tu et fas caçador i a mi me vas caçant,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo me faré pescador i t’aniré pescant.
Si tu te fas pescador, i a i me vas pescant,
jo me faré la rosa, rosa del roser gran.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser gran,
jo me faré la beia i t’aniré picant.
Si tu te fas la beia i a mi me vas picant,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i t’aniré confessant.
Si tu te fas el frare i a mi em vas confessant,
val més que mos casem i no patirem tant.