(Fragment final)
-¿A on és la mia guiterra, que jo solia sonar?
Me’n ’niré pel seu carrer, veiam si em coneixerà!
-Aixeca’t, la rica Infanta; no és hora de dormir, ja.
Sentiràs lo bé que canta la sirena de la mar.
-No és la sirena, mumare; no solia així cantar;
només que és això un jove que, per mi, penando va.
-¿No ho hauries dit, ma filla, i lo haguera fet matar?
-Matar un i matar l’altra, de mi poreu començar.-
Matà un i matà l’altre; tots dos los feren matar.
Los posaren dins l’església,un a darrere sa porta
i s’altre baix de s’altar. D’un va sortir una paloma
i de s’altre un palomar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amor desgraciat
Llucmajor
Assonant
43
IV
Estimada cara d’or,
¿d’on véns de dur carabassa?
Jo voldria esser a sa plaça
d’es terme de Manacor.
Margalida, t’he d’atènyer
tot allò que t’he promès.
Estic més fort que una penya,
que bales no li fan res.
Com ve es dilluns de sa fira,
totes s’ensumen es bec:
-Veiès En Tal, ¿què t’ha fet?
-Res m’ha duit, i el reneg
p’es temps de sa meva vida!