A la ciutat de Nàpols hi ha una presó,
la vida mia, amor!
Princesa està en finestra, de la finestra al balcó,
la vida mia, amor!
Els presoners se’n temen i aturen la cançó.
-¿I com no cantau, presos? –Perque esteim en presó,
sense menjar ni beure més que una volta al jorn.-
La jove, condolida, va anar a son senyor:
-Mon pare, lo meu pare, jo vos deman un do.
-Ma fia Margalida, ¿quin do vols tu que et don?
-Mon pare, lo meu pare, les claus de la presó.
-Ma fia Margalida, això no puc fer-hó.
-D’aquells vint-i-nou presos, ¿quina serà la sort?
-Demà serà dissabte, los penjarem a tots!
-Mon pare, lo meu pare, no pegueu l’aimador!
-Ma fia Margalida, ¿quin és ton animador?
-El qui du corbata blanca i sabata de color.
-Ma fia Margalida, ell d’es primers serà! (sic)
-Mon pare, lo meu pare, doncs penjau-mos tots dos!
I faré fer una crida a cada cap de cantó
perquè la gent conega que n’és homo d’honor.
Posau a cada forca, posau-hi un ram de flors,
perque la gent qui passa diga: -Ai, qunes olors!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amor desgraciat
Petra
Assonant
29
IV
Serra mamerra,
una olla de terra,
una olla d’aram,
patapum, patapam.
Una mula i un bouet
davant el Minyó menjaven
i amb sos alens l’escaufaven,
que tremolava de fred.
No hi ha res com una esponja
per eixugar bé un cocó.
Marieta, lo millor,
si no vols passar calor
ni, en venir s’hivern, fredor,
me tancaria per monja,
perque no hi ha cap taronja
per Déu amb tanta dolçor.